RocknRolla

Guy Ritchie retorna amb RocknRolla al món que l’hi va fer famós. Un món de mafiosos cruels y petits delinqüents sense futur, però on la sort, la casualitat, és una mena de gran redemptora que equilibra la balança. Aquesta nova pel·lícula podria considerar-se la tercera part d’una trilogia, amb Lock and Stock i Snatch: Cerdos y Diamantes. Però la veritat és que sembla que s’ha vist obligat, be sigui per decisió pròpia o per pressions dels productors, a fer una altre pel·lícula d'èxit assegurat repetint la fórmula ja coneguda després de dos fracassos de crítica i públic.

Com deia, res de nou en el plantejament, ni estètic ni de contingut. Això, de fet, no es ni bó ni dolent, la pel·lícula es molt entretinguda, a tothom que li hagin agradat les dos ja citades els hi encantarà aquesta. Personalment, m’ha semblat que hi ha intenció d’evolucionar, però que no hi troba el camí correcte per fer-ho. Manté l’humor negre, el sarcasme i la ironia pròpia dels cínics que omplen l’imaginari del film, l'estètica de videoclip, efectista i personal a la vegada. Tot bé, excepte una cosa fonamental, el guió. No es que sigui dolent, es acceptable, però massa caòtic, li falta ritme. Això es lo que volia dir amb l’intent d’evolució. Sembla que Ritchie vol fer pel·lícules més madures, més complexes, i tot el que se li acudeix es omplir de trames sense força un guió que podria ser molt millor si dediqués més temps als personatges centrals i deixés de banda d’altres totalment prescindibles.

Crec que la pel·lícula no acaba de funcionar com a pur entreteniment per la complexa trama, que necessita uns deu minuts d’introducció amb la veu en off d’un dels personatges ficant-nos en situació. Tampoc funciona com a cinema d’autor, tot i que de seguida reconeixem el segell de Guy Ritchie, ja que hi ha massa influencia del seu anterior món, el dels videoclips. El director sembla que de vegades es perdi i no sàpiga ben bé com afrontar algunes escenes, sortint per la via ràpida amb alguns plànols buits que no porten a cap lloc. En definitiva, és una pel·lícula entretinguda, que encantarà als fans de les seves primeres obres però que no m'acaba de convèncer. Tant de bo Ritchie trobi el seu camí, talent en té.