Revolutionary Road

Aquesta es la quarta pel·lícula de Sam Mendes que va inaugurar la seva carrera cinematogràfica amb American Beauty. Com a la seva primera obra, en aquesta última ens trobem amb un matrimoni en decadència, però ambientada a mitjans dels anys 50. En aquest cas el matrimoni està format per una parella jove, encara amb el somni d’una vida millor. Però els somnis topen amb la dura realitat i la topada d’aquesta parella és de les fortes.

Es tracta d’un drama molt interessant, encara que sigui un tema ja conegut i que hi hagin moltes pel·lícules -algunes molt superiors a aquesta- que tractin el mateix tema. En aquest cas el principal interès recau en els actors, tant Leonardo DiCaprio com Kate Winslet realitzen un treball magistral, molt lluny de la melodramàtica Titanic. La sorpresa ve de la mà de Michael Shannon en el paper d'esquizofrènic en tractament. La resta d’actors secundaris també mantenen el nivell, es nota l'experiència de Mendes al teatre abans de dedicar-se al cinema. Tot això, junt amb una fotografia més que correcte, ens endinsen sense problemes a la pel·lícula i ens facilita la identificació amb els personatges. Potser l'únic punt fluix es la música composada per Thomas Newman, massa repetitiva i una mica fora de context pel meu gust, de totes maneres no molesta i la resta de la selecció musical es tot un encert.

És una llàstima, encara que sigui una de les millors estrenes dels últims mesos, que Mendes no hagi pogut seguir el camí que va intentar agafar amb Jarhead, un drama bèl·lic molt més atrevit que aquesta última pel·lícula. Havent filmat només quatre obres en deu anys es estrany que ara torni a fer una pel·lícula tant semblant en plantejament a la famosa American Beauty. Em sembla que a la nova generació de grans cineastes americans els hi costa bastant trobar productors que acceptin riscos. Hi ha una mena d’estancament de la modernitat. Ara mateix, a la industria del cinema, els directors es podrien dividir entre els evidentment comercials i els que neden entre dos aigües, posant un peu fora del terreny propi de la industria però sense donar l’esquena a tota la seguretat que suposa formar part de la gran família de Hollywood.

Deixant digressions a part, la pel·lícula és força bona, no defraudarà als amants dels drames profunds, ni als amants de grans interpretacions, destacant per sobre de totes la de Kate Winslet.