3 de julio de 2009

Radio encubierta




En principi hi han dos tipus de potencials espectadors per a aquesta pel·lícula. Per un costat tenim els amants de les comèdies romàntiques que, pot ser, tenen a Richard Curtis com el màxim representant de la nova comèdia romàntica anglesa, amb títols com Cuatro bodas y un funeral, Love actually o la saga de Bridget Jones a les seves espatlles. Sense oblidar els seus inicis com a guionista de televisió amb Rowan Atkinson a L’escurço Negre i Mr. Bean-. Per una altre banda, tenim als melòmans, en especial als amants del rock and roll dels anys 60, l'època amb més creativitat per habitant en la història de la música popular, que no es voldran perdre la fabulosa selecció musical que se sent al llarg de tot el metratge.

L’argument és només una excusa, un noi arriba a bord d’un vaixell des d’on es transmet una radio pirata de música rock. Paral·lelament, un Lord de la Càmera del Comuns del Regne Unit és l’encarregat de desempallegar-se de totes aquestes emissores que, de fet, no incompleixen cap llei. L’enfrontament entre emissores i govern podria ser interessant si es materialitzés d’alguna manera, però acaba sent repetitiva i avorrida. L’altre argument principal, la cerca del pare per part del suposat jove protagonista, tampoc acaba de funcionar. Dic “suposat” perquè hi han masses personatges i trames com per considerar protagonista només a un, encara que el punt de vista a l’inici de la pel·lícula estigui al costat del jove nouvingut.

El principal problema del film és que es deixa emportar per la bogeria dels personatges però sense atrevir-se a desfer-se del tot de la clàssica narrativa lineal. El resultat és un grapat de clips musicals i uns quants gags, més o menys graciosos, incrustats en una trama difosa i sense força. La pitjor part se l’emporten els actors, m’angoixa veure tot el talent malaguanyat en aquesta pel·lícula. Encara que hi han moments interessants i algunes interpretacions destaquen en certs moments, el conjunt és depriment. “Radio encubierta” és una llarga comèdia pueril, edulcorada i amb un argument sense cap ni peus, ni tan sols s’ha aprofitat la bogeria i el caos del rock per donar més frescor a la pel·lícula. Un últim detall, Emma Thompson només fa un petit “cameo”, o sigui, com si no sortís.

Fitxa a FilmAffinity

0 comentarios:

Publicar un comentario