Ficar aquesta pel·lícula al sac del gènere de terror es absurd. Sí que hi ha una mica de sang i fetge, però el tema del film no es el vampirisme, es tracta d’una historia d’amor preadolescent entre dos individus inadaptats. Tenim a un nen, Oskar, de pares divorciats i que pateix abusos a l’escola; a una vampiressa amb cos de nena, Eli, acompanyada d’un home adult que acaben d'instal·lar-se al pis del costat; i tot això a un suburbi Suec als anys vuitanta. És important destacar aquest últim aspecte, ja que la innocència tecnològica de l'època i el paisatge desert de neu i foscor donen el suport contextual necessari per a que es desenvolupi l’argument.
És possible que les circumstancies del nen protagonista siguin semblants a les de l’autor de la novel·la original, que ell mateix a adaptat per al cinema, traient la part fantàstica, es clar. S’intueix en l'honestedat amb que es plasma la difícil manera de relacionar-se amb el món per part d’Oskar i també en els personatges adults, que semblen més el llunyà record de quan un era nen que els personatges complerts i profunds que haurien de ser. Aquesta simplificació del món adult i el fet de profunditzar en el món infantil dóna com a resultat un conte de fades, molt en la línia que està de moda avui en dia: lleuger, sinistre, romàntic i preciosista.
El vampirisme al cinema és un del temes més fructífers, però no en parlaré ara ja que he dit que no és una pel·lícula de vampirs si no de inadaptats. Un apunt només que crec interessant, i és que sembla que sempre hi hagin al menys un parell de seqüències que només serveixen per explicar coses de vampirs, anècdotes sense cap valor narratiu, de l’estil “Sabíeu que els vampirs...?”. Aquesta pel·lícula també hi cau, sense abusar, però aconseguint que es trenqui el ritme narratiu per un instant.
Així doncs, tenim un film interessant que perd força degut, per una banda, a la falta de tensió dramàtica entre els personatges -la relació entre Oskar i els seus abusadors és l'únic punt a destacar en aquest sentit-, i, per altre, a la influencia dels molts anys a la televisió per part del director -l’abús de primers plans tan típic de la petita pantalla contrasta amb un encertat ús del paisatge i del ritme. En definitiva, agradarà molt als fans del cinema independent sense gaires pretensions i molt poc a qui vulgui una pel·lícula de terror clàssica.
0 comentarios:
Publicar un comentario