The International

A mig camí entre el cinema d’acció i la intriga de conspiracions internacionals, The International ens narra els intents per part d’un idealista agent de la Interpol (Clive Owen) de desvetllar la trama de corrupció que envolta el fictici Banc Internacional de Negocis i Crèdit. En conèixer l’argument vaig pensar que per fi Hollywood despertava i feia una pel·lícula d’actualitat immediata. Malauradament, jo estava equivocat. Aquesta ficció està basada en el cas del Banc de Crèdit i Comerç Internacional, una mena de banc per al crim organitzat internacional i les operacions encobertes de molts estats, fundat als 70 amb seu a Luxemburg, que va ser jutjat en diverses ocasions i va acabar desapareixent a finals dels 90.

En aquest cas, la realitat ja va superar fa molt de temps a la ficció, però es clar, un succés tan complicat no es pot resumir en dues hores de pel·lícula. Això no hauria de ser cap problema si hi hagués quelcom més al film, però no, no hi ha res més. No hi ha història d’amor, ni conflicte intern del protagonista. Aquest, de fet, té tant clar el seu objectiu i és tan ferm en els seus principis que vaig pensar que en qualsevol moment sortiria disfressat de ratpenat. Sí, m’ha saltat a la ment l’ultima pel·lícula de Batman, El Caballero Oscuro, cap al final del metratge. Tant a l’una com a l’altre, el protagonista ha de prendre una decisió dràstica i sacrifica part dels seus ideals, sortint-se del sistema, per tal d’acomplir la seva missió i detenir als dolents. En canvi, i a diferencia del que pot semblar, és molt més creïble l’actitud del super-heroi que no pas la de l’agent de la Interpol i el seu fanatisme desmesurat.

En general, els personatges són massa arquetípics, no tenen cap profunditat ni evolucionen al llarg del film. L'únic sentit que té el paper que interpreta Naomi Watts és fer de rèplica al protagonista, per tal d’explicar la trama amb uns diàlegs forçats i confusos. La denuncia ha perdut força amb l’arribada de la crisi bancaria internacional, que no té res a veure amb l’argument de The International. La direcció es irregular, massa efectista, però podria ser molt pitjor. Com a pel·lícula d’intriga és pobre, com a pel·lícula d’acció és entretinguda, però com a cinema-denuncia és anecdòtica. Una llàstima, m’he quedat amb ganes de veure una vertadera crítica al sistema bancari internacional.

Fitxa a FilmAffinity