Delta

No és gens comú que s’estreni a les sales comercials del nostre país una pel·lícula hongaresa. En aquest cas, tot i haver guanyat el Premi de la Crítica Internacional al Festival de Cannes ha trigat tot un any en estrenar-se. I ha durat dues setmanes a les sales.

Pot ser l’argument no ha ajudat massa a portar el públic a les sales. Un noi torna a casa després de molts anys d’haver mort el seu pare i sense mantenir contacte amb la seva mare, per descobrir que té una germana. Decideix instal·lar-se a la cabanya del seu pare mentre construeix una casa al ben mig del riu. La seva germana se'n va a viure amb ell per ajudar-lo i això no agradarà gaire al seu padrastre ni als tradicionals habitants del poble. Però no tot és el que sembla i de seguida queda clar que el rebuig a la relació per part del nou marit de la mare amaga un sentiment més profund vers la noia.

Tota una tragèdia. De fet, està inspirat, molt lliurement, en Hamlet de Shakespeare i Electra d'Eurípides. Tornem a trobar una pel·lícula que s'endinsa en la modernitat partint dels clàssics. En aquest cas, però, el film no arriba a ser tot lo arriscat que un es pot esperar d’una pel·lícula moderna. El director Kórnel Mundruczó, encara siguent jove, porta a les seves esquenes tres llargmetratges, i això es nota. És una historia minimalista, la càmera expressa amb bellesa i poesia els sentiments dels personatges, sense melodrames. Una càmera contemplativa que es recrea en els relaxants paisatges del delta del Danubi. El paisatge representa perfectament el sentiment de solitud i alliberament dels protagonistes. La fotografia, per descomptat, capta totes les subtileses tant del delta com de les persones amb una preciositat que no desvirtua la cruesa del drama. ¿Què és lo que falla llavors?

En la meva opinió la idea no s’ha portat a l’extrem. És una bona pel·lícula, però no perdura en la retina de l’espectador. Li falta quelcom més salvatge, un contrast més evident entre la vida dels protagonistes i la de la resta del poble. Segurament, part de la falta de força es deu a que l’actor protagonista va morir a mig rodatge i van haver de començar de nou amb el jove compositor del tema principal com a actor. Una cosa així deixa petjada al cel·luloide.

Fitxa a FilmAffinity