El cinema de terror es mou sempre en terrenys coneguts plens de tòpics. Aquesta vegada ens trobem amb un remake -ja sabem que les idees a Hollywood escassegen- de la primera pel·lícula de Wes Craven, que tant d'èxit va tenir més tard amb Pesadilla en Elm Street. Però no s’acaba aquí el joc de referencies, ja que Craven es va inspirar en El manantial de la doncella d’Ingmar Bergman. No cal dir que tot el treball del gran director suec en torn al be i al mal, la religió, l’odi, la ignorància i la venjança s’esfum completament en tots dos casos. Un altre cop les adaptacions, o inspiracions, es centren en l’argument i l’acció, deixant de banda qualsevol possible reflexió sobre el que passa.
Tenim a una parella amb la seva filla adolescent, la casa del llac de cap de setmana allunyada de la civilització i uns psicòpates que fan de les seves. Per un moment sembla que la pel·lícula vol explicar quelcom d’interessant, fins i tot pot intuir-se una lleu semblança a Funny Games de Michael Haneke, però la il·lusió no dura gaire. Des del primer moment la música melodramàtica de gènere, la realització d’impacte visual buida d’ànima -l'autèntic horror està en la càmera lenta!- i els canvis sobtats i sense gaire justificació en el comportament dels personatges, evidencien l’absurditat del producte.
Tant de bo hagués tingut el comandament a distancia de Funny Games per tirar endavant la pel·lícula i fer més suportable el patiment. No patia per la sort o desgracia dels protagonistes si no per la meva pròpia mala sort. Bé, és cert que no m’esperava gens ni mica una revolució en el terreny del cinema de psicòpates, però el que he vist em sembla que no val la pena ni com a entreteniment. Pot ser aquesta última versió és una mica més suau que la de Craven, al menys en el sentit purament visual, però també té la seva ració de sang i fetge. De fet, prefereixo l’aspecte naïf de serie B de l’original, té un cert regust amateur que lliga millor amb la violència gratuïta. I per sobre de totes les gratuïtats, la seqüència final, una bajanada del tot inexplicable, excessiva i fora de lloc, insultant diria jo.
Fitxa a FilmAffinity
0 comentarios:
Publicar un comentario