10 de septiembre de 2009

Lars von Trier Antichrist




Aquesta va ser la pel·lícula més polèmica del passat Festival de Cannes. No entraré en detalls, hi han imatges molt desagradables que poden ferir algunes sensibilitats, però res que no s’hagi vist abans. Pasolini o Miike arriben fins i tot més lluny que Trier en algunes de les seves obres. Fi de la polèmica.

Així doncs, tenim que Lars von Trier és un provocador. És un artista, es clar, i també és egocèntric i megalòman. La pel·lícula comença amb el seu nom tot seguit del títol, sense cap més introducció com “...presenta” o “escrita i dirigida per...”. L’anticrist és Trier. De fet, es podria considerar que tots els personatges no són més que una projecció de la lluita interna que va patir el director en caure en una profunda depressió. Les metàfores són bastant directes: el nen, la mort de la innocència; l’home, la lògica, la raó; la dona, la bogeria, l’instint; el bosc Edèn, l’únic que té nom, és la seva ànima.



Per una altre banda, una obra completa no pot ser només un exercici de superació personal. Trier agafa els elements més típics del melodrama i del terror, i l’estètica del videoclip i del cinema independent, i els fa miques per reconstruir una estètica i una narrativa pròpia. Si una cosa caracteritza el cinema d’aquest director és la seva independència tant del cinema comercial com del cinema d’autor. Va a contracorrent però amb un rumb concret i precís. No només utilitza clixés, també es nota la influencia dels seus mestres i contemporanis. Podem veure a Kubrick, Bergman, Haneke... i Tarkovsky a qui, fins i tot, dedica l’obra. Totes aquestes influencies hi són, però canalitzades pel poder creatiu i narratiu de Trier. No es deixa endur per l’homenatge sinó que reinventa un gènere, per a alguns menor, amb les eines dels grans mestres, creant un estil propi, únic i inimitable. Pot ser, repeteixo, pot ser, amb aquesta pel·lícula personal, incòmoda, bella i profunda a parts iguals, Trier ha demostrat que és el millor cineasta de l’actualitat, encara que molt per darrere dels seus mestres.



Tot aquell que vagi al cinema buscant el típic film de terror es pot sentir estafat i insultat, ho comprenc. Part d’aquest malentès ve de la promoció feta. Però això també pertany a l’univers Trier. La provocació no és complerta si no hi ha una polèmica i una gran divisió entre la crítica. Sense voler, les crítiques més ferotges contra Trier -poques crítiques negatives analitzen l’obra, es dediquen sobretot a titllar l’autor de misogin i degenerat- han sigut el millor reclam per anar a veure Antichrist.

Fitxa a FilmAffinity

0 comentarios:

Publicar un comentario