Ens trobem amb l’adaptació a la gran pantalla de l’ultim gran èxit editorial del moment. La trilogia Millenium de Stieg Larsson està per tot arreu, tothom n’ha sentit ha parlar i molts n’han llegit els primers dos volums. Aviso, d’entrada, que tinc per costum no llegir best-sellers, m’avorreixen molt. Literàriament no tenen cap interès, és més aviat un passatemps, pur entreteniment, com fer un sudoku o uns mots encreuats, i m’agrada més alguna d’aquestes opcions per matar el temps. Donada la meva opinió, totalment personal i sense cap valor crític, passo a valorar la pel·lícula en qüestió.
No entraré en detall amb l’argument, es tracta de la típica investigació d’un misteri per part de personatges una mica a contracorrent. Com sempre amb aquest tipus d’argument el principal problema és que una vegada descobert el misteri es fa insuportable una revisió -o relectura- de l’obra, encara més si tenim en compte la extensió del film. Això, per a la immensa majoria de la gent, no es un defecte, ja que la societat de consum ens duu a oblidar-nos immediatament de l’obra consumida per atrapar-nos, tot seguit, amb una de nova.
Pot ser lo més sorprenent d’aquesta producció és que s’ha realitzat a Suècia, sembla que aquest cop a Hollywood no han sigut tan ràpids i han perdut una gran oportunitat. Un podria pensar que sent una producció sueca el resultat podria ser mitjanament interessant, però sembla que un altre cop ha guanyat la voluntat de fer un calc del llibre a la llibertat artística del director. Encara que sí es nota en certes seqüències un ritme i una visió més escandinava del món, el conjunt és molt impersonal. Els problemes i les actituds dels personatges són fàcilment transportables a qualsevol part del món occidental. El perfil dels personatges corresponen a arquetips més que vistos i l’entorn no aporta cap idea o pensament extra per emportar-se a casa al sortir del cinema. La correcció política anul·la qualsevol intent de reflexió sobre la societat i l'ésser humà. És una llàstima que no s’hagi profunditzat una mica més en la protagonista femenina, molt més interessant que l’avorrit, idealista i cavalleresc periodista.
A destacar l’inici i el final, ambdós amb fortes incoherències, que fan perdre immediatament l’interès de qualsevol devorador de novel·les de misteri. En definitiva, una pel·lícula per passar l’estona i desconnectar el cervell de les preocupacions diàries.
Fitxa a FilmAffinity
